sábado, 1 de julio de 2023

Intelectuales piden al presidente brasileño conceda asilo a Assange | Noticias | teleSUR (telesurtv.net)

 Intelectuales piden al presidente brasileño conceda asilo a Assange | Noticias | teleSUR (telesurtv.net)

CATALUNYA: Inxa Impro Quintet · OUT OF TRAD (directe, 2017)


El grup liderat pel multiinstrumentista Manu Sabaté va néixer per obrir espais d’improvisació als gèneres de ball d’arrel tradicional. Va continuar explorant els límits de la música tradicional, i ara incorpora un teclat electrònic i canvia la guitarra clàssica per l’elèctrica, per volar cada cop més alt i acceptar que la seva música no coneix etiquetes.
El primer projecte All that trad va consistr en explorar els gèneres de ball propis de la música d’arrel i com obrir-hi espais per a la improvisació. En el segon, Kind of trad, el quartet explorava els límits del que entenem per música tradicional. L’evolució lògica del tercer disc era deixar de banda tot allò que els havia lligat a una idea neoromàntca de la tradició: els gèneres, els ritmes... i acceptar que la seva música és lliure, generosa, difícil d’etiquetar i transgressora. Segurament (i no volgudament) plena de referències als seus bagatges més personals i profunds dels quals no pensen renegar. Seguint aquesta idea de canvis passen de ser quartet a quintet, incorporen en els teclats electrònics sons genialment bojos, canvien la guitarra clàssica per l’elèctrica; però segueixen processant el so de la gralla que tan bons resultats els han donat.
Out of trad, fora de la tradició, és el resultat d’aquest procés.
Bateria: Arnau Obiols
Contrabaix i baix elèctric: Joan Tomàs
Guitarra elèctrica: Ferran Gisbert
Teclats: Joan Solana
Gralla, composició i direcció: Manu Sabaté 

viernes, 30 de junio de 2023

Piropo moderno


 

Inauguran en Cuba proyecto mexicano Sembrando Vidas | Noticias | teleSUR (telesurtv.net)

 Inauguran en Cuba proyecto mexicano Sembrando Vidas | Noticias | teleSUR (telesurtv.net)

Reportan 36 muertos por ola de calor en Nuevo León, México | Noticias | teleSUR (telesurtv.net)

 Reportan 36 muertos por ola de calor en Nuevo León, México | Noticias | teleSUR (telesurtv.net)

URUGUAY: Julio Sosa / Camouflage


Julio María Sosa Venturini (Las Piedras (Uruguay) – Buenos Aires (Argentine), ), connu comme Julio Sosa, est un chanteur de tango uruguayen devenu célèbre au cours des années 1950 et des années 1960, étant une des plus grandes icônes de sa génération, surnommé « El varón del tango ».

Fresque murale en hommage à Julio Sosa à Banfield (Argentina), où le chanteur vivait.

Il naquit au sein d'une famille modeste, fils de Luciano Sosa, travailleur des champs, et de Ana María Venturini, lavandière. Dans sa jeunesse, à cause de la pauvreté, il travailla dans divers petits boulots (populairement connu comme « changas »). En 1942, il se maria, avec sa petite amie, Aída Acosta qui n'avait que 16 ans, mais se sépara d'elle trois ans plus tard, en 1945.

Ses débuts professionnels furent comme vocaliste dans l'orchestre de Carlos Gilardoni dans la ville de La Paz. Il a ensuite déménagé à Montevideo, pour chanter avec Hugo Di Carlo, Epifanio Chaín, Edelmiro D'Amario y Luis Caruso. Avec ce dernier, il fit un disque, où il a laissé cinq interprétations en 1948.

Il partit à Buenos Aires en juin 1949 et connut le succès sur les rives du Río de la Plata, étant considéré comme un des chanteurs de tango les plus importants de la seconde moitié du xxe siècle.

Durant les 15 années de son passage en Argentine, Sosa fut chanteur dans trois orchestres. Le premier, Francini-Pontier (1949-1953), avec lequel il réalisa 15 enregistrements en RCA Victor, parmi ceux-ci Por seguidora y por fielDicen que dicenViejo smoking y El hijo triste (unique enregistrement en duo de toute sa discographie, avec Alberto Podestá) ; le deuxième, celui de Francisco Rotundo (1953-1955), avec qui il enregistra 12 thèmes avec le sceau de Pampa, parmi ceux-ci Justo el 31Mala suerteSecretoYo soy aquel muchacho et Bien bohemio; et le troisième, celui de Armando Pontier (1955-1960), déjà dissocié de Francini. Dans cette étape, Sosa enregistra en tout 33 enregistrements, 8 d'entre eux pour RCA Victor (1955-1957) et les 23 restants sous le sceau de CBS Columbia (1957-1960).

Certains thèmes importants sont : Tiempos viejosAraca ParísCambalacheAl mundo le falta un tornilloPadrino pelaoTengo miedoMargoEl rosal de los cerrosBrindis de sangre y Azabache. Au début de 1960, il se sépara de l'orchestre de Armando Pontier et décida d'entamer sa carrière en solo, appela le joueur de bandonéon Leopoldo Federico comme instrumentiste pour l'accompagner dans ses interprétations. Avec l'orchestre de Federico commence un cycle d'enregistrements exceptionnels, confirmant son grand succès et l'accueil du public. Des versions des tangos NadaQué falta que me hacésEn esta tarde gris et son récit de La cumparsita sur des vers du poète Celedonio Flores (enregistré par deux fois: 1961 et 1964) sont quelques-uns des grands succès de cette période.

En 1962, accompagné par l'ensemble de guitares dirigé par Héctor Arbelo, il enregistre pour la compagnie de discographie Columbia douze pièces de musique créole. Il restera avec l'orchestre de Leopoldo Federico jusqu'à sa mort.

Le seul film dans lequel il participa fut Buenas noches, Buenos Aires, un film musical dirigé en 1964 par Hugo del Carril.

Il fut « baptisé » par le périodiste Ricardo Gaspari comme « El Varón del Tango », du titre de son premier album.

Leopoldo Federico a rendu le chanteur célèbre à travers ses compositions.

source: wikipedia

COMUNIDAD VALENCIANA: El Diluvi - Alegria (Videoclip Oficial)


El Diluvi és un grup de música en valencià que es defineix com de folk modern.

Provenen de la Foia de Castalla i d'altres poblacions de l'Alcoià. Fusionen estils musicals tan diversos com ara cúmbiareggae, rumba, folk i la música tradicional o d’arrel valenciana. A aquesta barreja d'estils l'anomenen "mestissatge mediterrani".

El seu primer treball és un recopilatori de quatre versions en homenatge a Ovidi Montllor, i al segon disc, Motius, també en versionen tres temes més. Per a ells, l'Ovidi és una figura clau al País Valencià, tant pel que fa a sentiment de poble com en l'àmbit musical, inclús literari.

Les seues cançons pròpies parlen d'amor i de lluita, que és el que mou el món. També reivindiquen la rebel·lia femenina: el tema I tu, sols tu, amb clara referència al poema Divisa de Maria Mercè Marçal, s'ha convertit en un himne a la lluita de les dones al llarg de la història.

L'últim àlbum, Ànima, compta amb les col·laboracions del cantant i acordionista Carles Belda, i de components del grup ZOO.

En octubre del 2018 inicien a les xarxes socials una campanya feminista, que consisteix a difondre 8 versions de la cançó I tu, sols tu, en 7 llengües: anglès, asturià, castellà, èuscar, francès, gallec i occità (també en varietat aranesa, cantada per Alidé Sans).

fuente: wikipedia